Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Almanac de les Lletres
Anuari publicat a Palma, Mallorca, des del 1921 fins al 1936, en català, i incorporat, des del 1924, a les publicacions de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics
mestre d’Albatàrrec
Pintura
Nom amb què fou designat un suposat pintor del s XV fins que documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume Ferrer I
.
Abinadab
Personatge bíblic de Qiryat-Yearim que guardà a casa seva durant vint anys l’arca de l’Aliança, retornada pels filisteus, fins que David la pogué instal·lar a Jerusalem.
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat
La Nostra Terra
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català de literatura, d’art i de ciències, apareguda a Palma del gener del 1928 fins al juny del 1936, dirigida per Antoni Salvà i Ripoll.
Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, JEstelrich,…
quepis
Indumentària
Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits (Àustria, França, Itàlia, etc.) d’ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Actualment és típic de l’exèrcit francès També és usat per collegials en alguns països
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…
Le Canigou
Setmanari
Setmanari polític publicat, en francès, a Prada (Conflent), del 1879 al 1928, i a Perpinyà del 1928 al 1929, dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a…