Resultats de la cerca
Es mostren 2699 resultats
Vicent Alonso i Catalina
Literatura
Assagista, poeta i traductor.
Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…
,
Josep Franco i Martínez
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987, Cendres de seductor 1987, Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…
,
Arundhati Roy
Literatura
Escriptora i activista política índia.
Estudià arquitectura a la Universitat de Delhi i exercí en aquesta ciutat com a urbanista fins a mitjan anys vuitanta Aquests anys s’introduí en el cinema i es dedicà sobretot a escriure guions El 1989 guanyà el Premi Nacional al millor guió cinematogràfic de l’Índia per In Which Annie Gives It Those Ones , film dirigit pel seu marit, Pradip Krishen El 1997 publicà la seva primera novella, The God of Small Things , en la qual a través de la història d’infantesa de dos bessons idèntics construeix una crítica de certes tradicions de l’Índia L’obra fou guardonada amb el prestigiós premi Booker…
Narcís Puget i Viñas
Escena popular , per Narcís Puget i Viñas
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on en un certamen el 1906 guanyà un dels dos premis concedits El 1906 anà a l’esposori d’Alfons XIII comissionat per aquest centre Retornaria aviat a Madrid per a ésser alumne d’Eduardo Chicharro Al Prado, Velázquez i Goya ocuparen el seu interès les còpies que en féu i altres teles que pintà dins un estil clàssic constitueixen una primera època de la seva obra, que no és la que el caracteritza ni el defineix Quan Sorolla arribà el 1917 a Eivissa, Puget, que duia bastants anys a l’illa allunyat de tot ambient artístic i sense…
Joan Pons i Álvarez

Joan Pons i Álvarez
© Família Pons
Música
Baríton.
S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983 féu el debut a la Metropolitan Opera…
Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi a les cascades del riu Mbia (Guinea Equatorial)
© UB - Col·lecció Sabater i Pi
Biologia
Etòleg i primatòleg.
Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia 1976-87, assignatura que introduí per primera vegada en una Universitat de l’Estat espanyol S’inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes Dins la diversa…
Seamus Justin Heaney

Seamus Justin Heaney
DP
Literatura
Poeta irlandès.
Pertanyent a una família catòlica d’Irlanda del Nord, es graduà a la Queen University de Belfast l’any 1961 Durant uns quants anys exercí la docència a l'ensenyament secundari i del 1966 al 1970 ensenyà literatura anglesa a la Queen University Després d’un parèntesi a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley 1970-71, s'establí a Dublín, on treballà com a collaborador en la premsa i com a editor fins el 1975, i es dedicà novament a l’ensenyament superior al Carysfort College 1975-80 i posteriorment a Oxford 1989-94 i a Harvard 1985, entre altres institucions La seva poesia té un punt de…
Antoni Vilanova i Andreu
Literatura catalana
Professor, investigador i crític literari.
Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona del 1947 al 1975 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA, catedràtic 1975-88 i emèrit 1989-95 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— Leopoldo Alas —1987, 1989 i Nueva lectura de “La Regenta” de Clarín 2001—, la literatura castellana contemporània — Novela…
,
Billy Wilder
Cinematografia
Guionista, productor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en films com ara…
Max Woodfield Wheeler
Lingüística i sociolingüística
Lingüista anglès.
Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…