Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
castell de Pera
Castell
Antic castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a 727 m, en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel NW la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Torroella de Baix
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages A partir dels anys cinquanta hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metallúrgic i de materials de construcció
Matadars
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Mura (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
Radegunda
Història
Reina dels francs.
Filla de Bertari de Turíngia i muller del rei merovingi Clotari, després que aquest li assassinà el germà es féu monja a Noyon 555 Més tard fundà un monestir a Poitiers, sota una regla de Cesari d’Arle Venanci Fortunat escriví la seva vida La seva festa se celebra el 13 d’agost
Odiló
Cristianisme
Cinquè abat de Cluny (994-1049).
Reconstruí una bona part de les edificacions del monestir i contribuí a la seva expansió Lluità per l’establiment de la Treva de Déu Entre els seus escrits cal esmentar, a més de nombrosos sermons, la Vita Sancti Maioli i l' Epitaphium Adalheidae La seva festa se celebra l’11 de maig
John Lydgate
Filosofia
Humanista anglès.
Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne
Mateu Capdevila
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505
Josep Francesc Barrera
Música
Compositor.
Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir