Resultats de la cerca

Ajudant i deixeble de Pietro da Cortona Treballà sense el seu mestre a la catedral de Viterbo i a París, on, cridat per la cort, decorà la Sale Mazzarino actual Bibliothèque Nationale i quatre sales del Louvre 1648-59 La seva pintura és escenogràfica i de grans efectes colorístics

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes

Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…

Fou un dels fundadors del grup Forces Nouvelles 1935 Conreà una pintura de dibuix precís, situant les figures i els objectes en perspectiva i llocs inusitats per tal de crear uns efectes plàstics imprevists, en una primera etapa dins un realisme ascètic Trobada de Crist i els presoners , 1941 i posteriorment dins composicions simbòliques La vall del Tíber 1967

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

Deixeble, entre d’altres, de Cornelius a Munic Residí a Roma des del 1832, i es relacionà amb els natzarens El seu estil, però, especialment en els paisatges, s’adscriu a un realisme amable Fou també un notable retratista Té obra a museus de Hannover, Munic i altres ciutats alemanyes, especialment al Kunsthalle d’Hamburg

Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París

Soci de la Royal Academy el 1807, fou nomenat acadèmic el 1811 Es destacà en els paisatges i en els temes animalístics Badia de Pegwell i Braus lluitant Victoria and Albert Museum, Londres, La desfilada de Gordale Tate Gallery, Londres i Vista de Harlech Castle National Gallery, Londres

Originari d’una família de pintors, és el més important de l’escola ortodoxa dels quatre Wang Treballà a la cort de Pequín 1691-98 Els seus paisatges, tot i que es mantenen dins el to pàllid tradicional, mostren una gran intensitat de traç i un detallisme dens