Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
estructura de sandvitx
Química
Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
La Granja
Nom amb què és conegut el real sitio de La Granja de San Ildefonso, situat a 11 km de Segòvia i construït per ordre de Felip V d’Espanya entre el 1721 i el 1739.
El palau i la collegiata foren començats per TArdemans Isabel de Parma donà un aire italià al conjunt, en el qual treballaren A Procaccini i JB Sacchetti Els jardins, d’inspiració francesa a la manera de Le Nôtre, foren projectats per RCarlier i EBoutelou
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
èter
Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
vanda
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’orquídies epifítiques del gènere Vanda, de tiges amb fulles ligulades, disposades en dues fileres oposades i inflorescències de flors molt vistoses en raïms axil·lars, alternant amb les arrels aèries.
Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental
farigola de llimona
Farigola de llimona
carb_szn (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Nom donat a diverses cultivars d’aquest timó híbrid, de la família de les labiades, que es caracteritzen per l’agradable aroma de llimona que desprenen en fregar o trencar les fulles i les tiges.
Són petites mates de no més de 20 cm d’alçada, amb fulles molt petites totes verdes o matisades de groc, de rosa o de blanc les flors són petites, de color lilós, i surten en petites inflorescències a final de primavera i estiu Es fa servir com a planta ornamental per a fer rocalles, vorades i grups és força rústica i necessita sòls ben drenats El seu origen és hortícola la cultivar Aureus , amb els marges de les fulles grocs, és la més conreada