Resultats de la cerca
Es mostren 4818 resultats
Salvador Gabarró i Serra

Salvador Gabarró i Serra
© Gas Natural Fenosa
Economia
Empresari i directiu.
Estudià enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya Entre els anys 1974 i 2000 fou gerent de la corporació Roca Radiadors , de la qual protagonitzà l’expansió President del Cercle d’Economia 1999-2002 i vicepresident de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 2003-14 De l’octubre del 2004 al setembre del 2016 presidí Gas Natural Fou també vicepresident tercer de Criteria Caixa Holding i conseller de CaixaBank, i fins l'octubre del 2014 vicepresident del patronat de la Fundació "La Caixa" Fou president d'honor del consell d'administració de Gas Natural SDG…
Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret processal
Organisme judicial de la Generalitat de Catalunya creat el 2 de març de 1934.
La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…
Tàntal
Mitologia
Protagonista d’un dels mites grecs més difosos i representats a l’art clàssica.
Segons la versió més coneguda, fou fill de Zeus Rei de Lídia o de Frígia, engendrà Pèlops i Níobe Occí el seu fill, volgué tenir una vida igual als déus, robà l’ambrosia i el nèctar i cometé altres accions que li atragueren la ira divina Apareix al món d’ultratomba davant un llac envoltat d’arbres carregats de fruita sense poder sadollar la seva immensa set ni saciar el seu apetit d’on el significat de l’expressió suplici de Tàntal , que indica la situació turmentadora del qui veu o té a l’abast de la mà allò que desitja sense poder-ho aconseguir A vegades és representat sota una roca…
Sísif
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de…
Marcos Giralt Torrente
Literatura
Escriptor i crític literari castellà.
Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…
Hug Ademar de Santapau i de Ribelles
Història
Baró de Santa Pau (Hug IV de Santapau).
Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola…
Casal dels Serrabou o d’en Gall (Serdinyà)
Art romànic
Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany, dit Gall, el…
La Paraula Cristiana
Portada del primer número de La Paraula Cristiana
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona des del 1925 fins al juny del 1936.
Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols, JMBatista i…
Santa Fe d’Organyà o de Mont-roi
L’ermita de Santa Fe és situada dalt del rocam de la serra de Santa Fe, dominant la vila d’Organyà, entre aquest municipi i el de Cabó L’ermita apareix esmentada l’any 1075, en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era “ Sancte Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras ” En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, entre els béns confirmats consta l’ermita de Santa Fe L’ermita fou reformada vers l’any 1880, amb l’allargament de la seva nau, i…
Benvingut Cabot i Molardos
Literatura catalana
Poeta, publicista, novel·lista i historiador.
Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i…