Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Juliana I dels Països Baixos

Juliana I dels Països Baixos
© RVD
Història
Política
Reina dels Països Baixos (1948-80).
Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu
Guillem Alexandre dels Països Baixos

Guillem Alexandre dels Països Baixos (2013)
© RVD / Rineke Dijkstra
Història
Rei dels Països Baixos des del 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i…
Guillem III dels Països Baixos

Guillem III dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Luxemburg (1849-90).
Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg
Beatriu I dels Països Baixos

Beatriu I dels Països Baixos (2010)
© RVD / Vincent Mentzel
Política
Reina dels Països Baixos del 30 d’abril de 1980 al 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos
Declaració d’Independència dels EUA

Declaració d’Independència dels EUA
Història
Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d’Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d’Amèrica.
Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d’un estat Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d’Amèrica del Sud
gos de muntanya dels Pirineus

Gos de muntanya dels Pirineus
© Institut Pirinenc del gos de muntanya dels Pirineus
Mastologia
Raça de gos de guarda i defensa, de talla gran (65-80 cm a la creu) i pes important (45-70 kg), força semblant, doncs, al mastí dels Pirineus, però de pelatge totalment blanc.
Procedeix probablement de la regió de l’Arieja entre l’Alta Cerdanya i el Principat d’Andorra des d’on s’establí, posteriorment, en diferents zones pirinenques
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…
Museu dels Sants d’Olot

Sala del Museu dels Sants, a Olot
© Museu dels Sants d’Olot
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat l’any 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat artesana de producció d’imatges religioses a la ciutat.
És installat a l’edifici del que fou el primer taller d’imatgeria religiosa, El Arte Cristiano, fundat a Olot el 1880 Exposa imatges de sants, figures de pessebre i peces antigues procedents d’antics tallers, i permet seguir les diferents parts del procés de fabricació de les figures religioses
Declaració Universal dels Drets Humans

Declaració Universal dels Drets Humans
Dret
Document signat per l’assemblea de l’ONU, a París, el 1948, al qual s’han adherit gairebé tots els estats.
Compost d’un preàmbul i de 30 articles, reconeix el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la lliure associació i a la resistència contra l’opressió, entre d’altres, com a drets fonamentals i irrenunciables de tota persona humana
Parc dels Búnquers de Martinet

Búnquer rehabilitat que forma part del Parc dels Búnquers de Martinet
© Parc dels Búnquers de Martinet
Museologia
Espai de memòria impulsat a instàncies de l’ajuntament de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Obert al públic l’any 2007, museïtza les restes de la línia de defensa que en la dècada de 1940 l’exèrcit franquista va construir als Pirineus Proposa al visitant un recorregut per búnquers rehabilitats, partint d’un centre de visitants on mitjançant recursos audiovisuals i escenogràfics es contextualitza el moment històric de la construcció de les estructures defensives Està vinculat a la xarxa d’espais de memòria que promou el Memorial Democràtic