Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Bruno Lusic Sakotic
Voleibol
Jugador de voleibol.
Jugant en la posició d’oposat, començà al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, club amb el qual guanyà la Copa FEV i la Lliga FEV 2007, i assolí l’ascens a Superlliga El 2008 abandonà l’equip i marxà cap a Anglaterra per vestir la samarreta del London Lynx Volleyball Posteriorment fitxà pel London Docklands També fou membre de la selecció espanyola i de la catalana
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
baronia de Sant Lluís
Història
Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Manuel de Pascali i Santpere (Barcelona, 15-05-1760?-abans 1825).
A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats
Simplici
Filosofia
Filòsof neoplatònic grec.
Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet
Niccolò Salvi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou alumne de Canevari Treballà en el baptisteri de Sant Pau Extramurs avui destruït, collaborà amb Vanvitelli en el palau Odescalchi, de Roma, i construí Santa Maria in Gradi, a Viterbo, però deu la fama a un dels monuments més representatius de Roma, la Fontana di Trevi, que li fou encarregada el 1732 construïda aprofitant com a fons la façana del Palazzo Poli, aconseguí un escenari barroc d’un gran efecte
Vologès III de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (148-192).
Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma
Pere Almató i Ribera
Cristianisme
Missioner.
Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre
Sebastian Franck
Cristianisme
Místic alemany.
Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle
Josep Collaso i Gil
Política
Polític i filantrop.
Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom
Pierre Charron
Filosofia
Filòsof i moralista francès.
Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme