Resultats de la cerca

Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Formà part del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué i del Club d’Arquers de Caldes de Montbui Especialitzat en la modalitat d’arc nu, guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2007, 2008 i aconseguí diversos podis en altres edicions També guanyà el Campionat de Catalunya de recorregut de bosc 2D amb arc nu 2009 i el primer Campionat de Catalunya específic d’arc nu 2010 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, i fou subcampió continental de recorregut de bosc 3D amb arc nu 2008

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Formà part de diversos clubs d’aeromodelisme juntament amb Neus Missé Al final de la dècada de 1980 fundà el Club Aeromodelisme Barcelona Aconseguí nombrosos premis en competicions internacionals d’aeromodelisme espacial, en modalitats com durada amb paracaigudes, planatge, banderola i autogir Fou tercer en el Campionat d’Europa de recuperació de paracaigudes 2005 i feu actuacions destacades a l’Obert Internacional de Catalunya Ha estat cap d’equip de la selecció estatal, jutge de la Federació Aèria Catalana, membre de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola i delegat de la…

El 1967 ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà en els equips filials del Barça Atlètic Catalunya 1967-68 i Comtal 1968-69, i, en la temporada 1969-70, fou cedit al Reial Club Deportiu Espanyol com a compensació del traspàs de Marcial Amb l’Espanyol jugà 15 partits i marcà 6 gols, i aconseguí l’ascens a la màxima categoria Davanter centre, posteriorment fitxà pel Rayo Vallecano 1970-71, el Betis 1971-73 i el Centre d’Esports Sabadell 1973-75, amb el qual disputà 57 partits i marcà 10 gols

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Membre del P&P Badalona, començà a practicar aquest esport el 2002 Destacà al final de la dècada amb el seu club, amb el qual aconseguí la Copa Catalunya 2009 i el Campionat de Catalunya per equips 2010 En l’àmbit individual, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2010, 2013 Es proclamà campió d’Europa 2010 amb la selecció catalana També participà en el Campionat del Món individual 2009, en el Triangular Internacional 2010 i en la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2011

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61