Resultats de la cerca

Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra…

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni…

Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior El 1929 s’…

Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, acabats els estudis d’arxiver-bibliotecari 1891, tornà a Elx, on s’establí i on fou nomenat cronista oficial de la vila Collaborà, entre altres publicacions, a Las Provincias de València i a la Revista de Arquitectura de Barcelona, i publicà obres sobre Elx i la seva àrea, com El pantano de Elche 1892, Historia de Elche 1895, La ‘Festa’ de Elche 1901, El teatro de Elche sus orígenes 1903, El obispo Tormo y su obra 1910, Numismática y monumentos de Elche 1920, etc Publicà la consueta més antiga coneguda de la Festa d’Elx i els…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt La literatura…

Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977…

El seu primer recull Nočnaja flejta ‘La flauta nocturna’, 1914 portava influències simbolistes però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij 1913, la seva poesia prengué aviat caràcter social Participà en la guerra civil, i amb Bomba 1921, Stal’noj solovej ‘El rossinyol d’acer’, 1922 i Budjonyij 1922 s’assenyalà com a poeta revolucionari El 1923 participà en el grup Lef Front Esquerrà de les Arts, dirigit per Majakovskij El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja ‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924, Sinije gusary ‘Els hússars blaus’, 1926 i…

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…