Resultats de la cerca

Al començament del s XX els productors venien les pellícules per metres directament als exhibidors ambulants, però amb l’aparició dels locals cinematogràfics i la producció de llargmetratges la indústria es diversificà fins a formar el circuit producció-distribució-exhibició els productors cedeixen temporalment els drets sobre unes pellícules als distribuïdors els exhibidors és a dir, els locals de cinema en lloguen una còpia als distribuïdors La producció és molt lligada a diverses indústries auxiliars Fins el 1914 el cinema es desenvolupà a França, els EUA i la Gran Bretanya, on es…

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…

El lesionat gaudeix de la facultat de poder rescindir el contracte, si doncs, l’adquirent no prefereix d’evitar la rescissió mitjançant el pagament en diner del complement del preu Aquesta facultat rescissòria actualment caduca al cap de quatre anys des de la data del contracte el venedor només pot renunciar-la després d’haver celebrat el contracte lesiu, excepte a Tortosa, on és admès que hom pugui fer la renúncia en el mateix contracte

D’origen germànic, la troncalitat ha subsistit en la majoria de drets

Aquest augment és atribuït per la majoria de les legislacions als propietaris dels predis on les terres s’han anat acumulant

Aquesta immediata possessió és desitjdada per augmentar el benefici d’una activitat productiva o per satisfer les necessitats presents que, en general, són sobrevalorades en relació amb les necessitats futures Eugen Böhm-Bawerk ha anomenat aquest darrer fenomen llei de la subestimació de les necessitats futures L’essència de la teoria és també fonamentada en la presumpció que gairebé tothom pensa de millorar econòmicament en el futur, amb la qual cosa resta connectada amb la teoria de l’interès

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…

País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…

Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…