Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Leopoldo Fortunato Galtieri
Militar
Militar i polític argentí.
Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari
Osvaldo Soriano
Literatura
Escriptor i periodista argentí.
Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica
Manuel Henrich i Girona

Manuel Henrich i Girona
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Política
Edició
Impressor i polític.
Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…
Manfredi Lancia
Història
Cavaller.
Parent de Corrado Lancia i de Roger de Lloria, completà la conquesta de Malta i Gozzo contra els angevins començada per aquest 1283, i en fou fet capità i justicier en nom de Jaume d’Aragó, lloctinent reial a Sicília Més tard obtingué del lloctinent Frederic algunes possessions al territori de Noto Enviat davant el papa Bonifaci VIII per negociar una entrevista d’aquest amb el mateix Frederic II de Sicília, assistí a les reunions d’Anagni, on es tractà la pau i fou projectat el matrimoni, que no tingué efecte, de Frederic amb l’emperadriu titular de Constantinoble 1295 i informà…
Mór Jókai
Literatura
Novel·lista hongarès, representant màxim del Romanticisme a Hongria.
Participà activament en la revolució democraticoburgesa 1848-49, bé que uns quants anys més tard defensà els Àustria És l’autor més popular a Hongria, i ha estat molt traduït Excellí també com a contista i com a dramaturg Del primer període, caracteritzat per un Romanticisme d’evasió i una exaltació a la lluita contra l’opressió estrangera, es destaquen Hétzoznapok ‘Dies de treball’, 1845, Erdely Aranyoca ‘L’època daurada de Transsilvània’, 1853 i Torok világ magyarországon ‘La dominació turca a Hongria’, 1853 A la segona època, caracteritzada per la descripció realista dels…
Emanuele Maucci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Joan Maria Clavaguera i Llauradó
Periodisme
Periodista.
S'incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d’informatius Féu de corresponsal del diari Avui a Tarragona i més tard fou nomenat cap d’informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona S'incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d’editor, cap de política catalana, sotscap d’informatius 1990, responsable de l’emissora Catalunya Informació 1992 i de cap dels Serveis Informatius 1993 Posterioment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio1995-2002…
Maria del Mar Raventós i Chalbaud
Economia
Empresària.
Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix…
Kàrolos Papúlias
Política
Polític grec.
Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…