Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
argolla
Construcció i obres públiques
Peça de ferro que serveix per a unir taulons en substitució d’una simple lligada amb cordes.
Es compon de dos passamans de ferro proveïts de forats per a fer-hi passar dos cargols És anomenada també brida
rotlle
rotlle de Ramon Berenguer III (s XII)
© Fototeca.cat
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que prenien els llibres antics en què el text era escrit sobre tires de papir o de pergamí que hom enrotllava i desenrotllava per un o dos costats al voltant d’un o dos cilindres de fusta o d’os (anomenat umbilicus).
El text, escrit només en una cara, ho era transversalment o bé, en texts llargs, en columnes estretes seguint el sentit de la llargada
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
nus d’Esmirna
nus d’Esmirna
Indústria tèxtil
Nus molt resistent emprat en les catifes d’Esmirna nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als fils d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten junts d’entre dos fils d’ordit.
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons
cònsol | consolessa
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major i cònsol menor, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no ho són, i la…
bis-
Química
Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complicat i que ha d’ésser emprat en lloc del prefix di- quan aquest pot induir a error.
El nom del radical o lligand que segueix el prefix bis- ha d’ésser collocat entre parèntesis Per exemple 5,5-bis 1,1 dimetilpropil-2-metildecà, bistiosulfat-argent de sodi
aparell de goleta de gàbies
Transports
Aparell l’arboradura del qual és com el de la goleta de dos arbres, però en què en el trinquet i en el major l’escandalosa ha estat substituïda, respectivament, per un velatxo i una gàbia, o per dos velatxos i dues gàbies.