Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Berni i Català
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de València 1759-…
Josep Bellver i Balaguer
Història
Militar
Militar.
L’any 1697 participà com a mestre de camp en la defensa de Barcelona, assetjada pel mariscal Vendôme, durant l’ocupació francesa de Catalunya Lluità activament durant la guerra de Successió i continuà la resistència després de l’abandó de la causa austriacista per les tropes aliades 1713 actuà com a cap d’un regiment d’infanteria i com a general en la defensa de Barcelona assetjada per les tropes filipistes 1713-14 Ocupada Barcelona 11 de setembre de 1714, fou detingut i traslladat al castell d’Hondarribia País Basc, d’on fou traslladat l’any 1719 a Segòvia Fou alliberat el 1725 arran del…
Josep Belda i Domínguez
Arqueologia
Arqueòleg.
Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives
Josep Bayard i Cortès
Cavaller i picador de toros conegut per Badila.
Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció, i introduí algunes modificacions en el vestit de picador
Josep Bassa i Virgili
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor, abat de Santes Creus, vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals
Josep Bascones i Ayneto
Pintura
Pintor.
Estudià dret i també estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l’Amèrica del Sud Fou conegut internacionalment com a retratista
Josep Bartrina i Thomàs
Medicina
Metge uròleg.
Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954
Josep Bartomeu i Granell
Música
Enginyer i mecenes musical.
Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort
,
Josep Barrillón i Paradell
Folklore
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Folklorista, ceramista i dibuixant, fill del pessebrista Lluís Barrillón i Polina (1875-1931).
Escriví sobre folklore i sobre la història de Gràcia Fou president del Club Excursionista de Gràcia 1924-35, director del seu portaveu Mai Enrera i editor de Crònica de Gràcia 1947-49
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona