Resultats de la cerca

El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile

S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al centralisme…

El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…

Feu els seus primers estudis a l’Escola Blanquerna Treballà com a professor a l’Acadèmia Gracienca, que el seu pare fundà i dirigí a Barcelona Emigrà als Estats Units 1945 i s’establí a Nova York Fou president de la Vibratechniques Corporation des del 1947 Formà part de la junta directiva del Centre Català de Nova York 1947-52 El 1959 fundà la Cambra de Comerç Espanyola de Nova York El 1985 fou condecorat pel rei d’Espanya amb el títol de comanador de l’orde del Mèrit Civil

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué correspondència amb…

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Escriví organa a veus, contemporanis del repertori de Sant Marçal de Llemotges i anteriors als de l’Escola de Notre-Dame de París Actuà a la catedral de Tarragona Lluc és l’únic nom d’un compositor català conegut de l’ ars antiqua No s’ha conservat cap obra seva

Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis 1810-13 El 1821 fou ministre d’ultramar del govern constitucional de Ferran VII aviat, però, passà al de governació Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats