Resultats de la cerca

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral

Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Construí diverses carreteres i vies de tren de Perpinyà a la frontera amb l’Estat espanyol i a Prada Presidí la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1883 Publicà Notes sur le mouvement de la population dans le département des Pyrénées Orientales pendant la période de 1861-1865 1864

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del collegi d’argenters Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” 1805

Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari