Resultats de la cerca

Acompanyà l’exèrcit pels Països Catalans, França, Itàlia i Castella Projectà una Dilatada historia y diccionario de animales, plantas y minerales , de la qual hom conserva el manuscrit corresponent a la lletra A al Museo de Ciencias Naturales de Madrid

Llicenciat 1980 i doctorat 1986 per la  Universitat de València , on és professor des del 1983 i catedràtic d’història medieval Professor visitant a les universitats d’Oxford i París I, la seva recerca se centra en la història del País Valencià, sobretot del període medieval Entre els títols més destacats de la seva producció hi ha  Camperols del País Valencià  1982,  Història del País Valencià  1995,  Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València segles XIII-XIV  2006,  El rei conqueridor Jaume I, entre la història i la llegenda  2007 i  Historia de las Españas  2015, i…

Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral

Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Construí diverses carreteres i vies de tren de Perpinyà a la frontera amb l’Estat espanyol i a Prada Presidí la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1883 Publicà Notes sur le mouvement de la population dans le département des Pyrénées Orientales pendant la période de 1861-1865 1864

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València