Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Campanet
Campanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al raiguer de la serra de Tramuntana, als contraforts meridionals del puig Tomir (1.100 m); forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel.
A Guebellí Petit hi ha una important surgència vauclusiana ses Fonts Ufanes Hi ha 211 ha de pinedes, 105 ha d’alzinars i 690 ha de garriga Els conreus ocupen unes 1700 ha 52% del terme, de les quals només unes 140 són de regadiu els més importants són els cereals, ametllers, garrofers i figueres al pla, i oliveres a la part de muntanya Hi ha ramaderia, principalment bestiar oví i porcí La població tendeix a disminuir per emigració als centres turístics i industrials pròxims Inca, Pollença i Alcúdia La vila 2103 h agl 66 h diss 1991 campanaters o campanatencs 134 m alt és emplaçada dalt d’un…
Torretrencada

Aspecte exterior de la taula de Torretrencada (Ciutadella)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Llogaret
Llogaret del municipi de Ciutadella (Menorca), a l’E de la ciutat, al camí de Santagaldana.
Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada , que té la peculiaritat de tenir una pilastra de reforç En aquest jaciment arqueològic també hi ha unes coves d’enterrament, un talaiot, unes sepultures antropomórfiques excavades a la roca i una sala hispòstilla que sovint està inundada d’aigua El poblat es troba enmig d’una explotació ramadera
Joan Borràs Xavier

Joan Borràs Xavier
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
Nachikufià
Prehistòria
Un dels quatre grups culturals importants del Mesolític de l’Àfrica meridional.
Descobert a la cova de Nachikufú Mpika, es localitza en jaciments a ple aire, coves i abrics del nord de Zimbàbue i a les zones adjacents La seva indústria lítica és bàsicament microlítica, i en la fase final apareixen ceràmiques del tipus de l’edat del ferro La raça humana d’aquest grup és de la Boskop, que hom considera l’originadora de l’actual poble san
sargaire
Persona que fa treballs amb sarga o vímets, com coves, cistells, etc.
gour
Hidrografia
Petit embassament natural format a les coves per precipitació de carbonat càlcic.
Albocàsser
Vista de la vila d’Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat…
Centre Excursionista de Sitges
Excursionisme
Club excursionista de Sitges.
Fundat el 1988, nasqué per iniciativa de diversos membres de la secció d’excursionisme del Patronat d’Acció Social Catòlica de Sitges Practica l’alpinisme, el senderisme, la bicicleta de muntanya, escalada, espeleologia i barranquisme Fa excursions als Pirineus i als Alps, i expedicions als Andes i a l’Himàlaia El grup d’espeleologia ha explorat coves i avencs en diversos continents El 2011 tenia més de 300 socis
cistelleria

cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina