Resultats de la cerca
Es mostren 6261 resultats
Francesc Font
Escultura
Escultor, deixeble de Talarn i dels germans Vallmitjana.
El 1878 obrí taller a Barcelona —on sobresurt la seva estàtua d’Elcano 1884, al passeig de Gràcia—, i uns deu anys més tard s’installà a Madrid Féu monuments per la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina —monument a Zumalacárregui, 1887, a Guipúscoa— A Madrid treballà a les esglésies de San Marcos i de les Comendadoras de Santiago Interpretà amb força i barroquisme l’anecdotisme de la seva època
Francesc Font
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estigué vinculat a les parròquies de Codalet, de Portvendres i de Sant Josep de Perpinyà, entre altres Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà 1881 i de la de Sant Martí del Canigó 1904
Pere Font
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria, també jugà al Cerdanyola CH 1972-75 i al CP Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1976 Finalment, tornà al Noia, on es retirà el 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió del món 1968
Josep Font
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Batxiller en filosofia i doctor en cànons, fou sagristà de Sant Pere de Ripoll Autor de Catalana justicia contra las castellanas armas 1641, allegat crític a la política anticatalana del comte duc d’Olivares i de Jerónimo de Villanueva en les circumstàncies de la guerra dels Segadors Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios 1638
,
Antoni Joglar i Font
Literatura catalana
Escriptor i científic.
Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…
,
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Elisabeth Font Prat

Elisabeth Font Prat
Arxiu E. Font
Hípica
Amazona especialitzada en la modalitat eqüestre de raid.
En el Campionat d’Europa aconseguí la medalla de bronze individual 1999 i la quarta posició 2001 Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1998, 2011 Obtingué dues medalles de plata individual 1999, 2005, dues d’or per equips 2001, 2010 i tres bronzes 1998, 1999, 2010 en el Campionat d’Espanya de raid Fou subcampiona de Catalunya individual 1999 i per equips 2006 Compaginà l’activitat esportiva amb la seva feina com a professora a l’Hípica Aiguamolls de Palau-saverdera, de la qual és propietària
Enric Font Lloret

Enric Font Lloret
Arx. E. Font
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu
Jordi Font Ferrer

Jordi Font Ferrer
Arxiu J. Font
Esquí
Esquiador especialitzat en surf de neu.
Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa
la Font Picant

Vista del veïnat de la Font Picant
© CIC-Moià
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amer (Selva), 2 km al NW de la vila, a la dreta del riu Brugent.
Hom explota l’aigua mineromedicinal de la font Picant Tenia baixador de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina