Resultats de la cerca

Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians

Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró Malgrat ésser…

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida esdevingué cap d’un dels quatre termes el més occidental en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399 Aviat se'n separà el terme d’Almiserà

Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego

Catedràtic de filosofia al collegi de Gandia 1596-1601 i de teologia moral a Palma 1601-10 Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general Escriví biografies d’homes illustres del seu orde, que han restat inèdites

Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca on fou un dels fundadors de l’estudi general, Gandia, València i Barcelona Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca , utilitzada després per Pere Gil

Professor i assessor lingüístic, en poesia ha publicat Entre malucs 1989, L’N-340 1994, premi Ausiàs Marc de Gandia 1993, Finta 2003, Miquel de Palol 2002 i Requiem + clus 2005, i, en narrativa, Garites deshabitades 1997, premi Josep Pin i Soler 1996

Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer,…

És autor de la Mare de Déu de Gràcia, Santa Teresa i Sant Ignasi a l’església de Caudiel, el Sopar d’Emaús i Sant Tomàs València, Congregació, el retrat de l' Arquebisbe Rocabertí València, catedral i els sostres del Palau dels Ducs de Gandia

Ha publicat Des d’una habitació sense llum 1996, Fustes corcades 1998, premi Martí Dot 1997, Pell de salobre 1999, premi Salvador Espriu per a poetes joves 1998, Blue Hotel 2000 i Llibre de Nàpols 2003, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 2002