Resultats de la cerca

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’assaig La…

Collaborador de la Nouvelle Revue Française , ha publicat importants estudis sobre escriptors francesos, entre el quals cal destacaar La poésie de Stéphane Mallarmé 1912, Flaubert 1922, Paul Valéry 1924 i Stendhal 1931, i una Histoire de la littérature française de 1789 à nos jours 1936

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Comte Apponyi, fill de György Apponyi Diputat 1872-75 i 1878-1918, fou cap del partit nacional i president del parlament 1901-04 Com a ministre d’educació 1906-10 i 1917-18 introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals Representà Hongria a la conferència de la pau 1919-20

Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra Exiliat a la fi…

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète de Théodore d…

Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793

Deixà d’escriure en alemany el 1803, i sota la influència de Madame de Stäel publicà Voyage sur la scène des six derniers livres de l’"Enéide” 1804, L’homme du Midi et l’homme du Nord 1824, etc