Resultats de la cerca

S’inicià en la competició el 1998 a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima de Sant Feliu de Guíxols Amb la selecció catalana guanyà la medalla d’or 2007 i la d’argent 2009 en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el Shivling II i…

Formà part del CN l’Hospitalet, i fou campiona de Catalunya de 50 m papallona 2001 Posteriorment es dedicà al triatló, representant el CN Prat, esport en què ha aconseguit èxits com una quarta posició individual al Campionat d’Espanya per Autonomies 2009 i la victòria al circuit Zoot Triathlon Series 2009 En duatló, aconseguí el títol de campiona d’Espanya 2009

Instructor de busseig i pilot d’aviació general, s’especialitzà en l’estudi de l’activitat física en hipòxia i hiperòxia en l’aviació i el medi subaquàtic Des del 1978 és director del departament mèdic del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i de la unitat de terapèutica hiperbàrica CRIS-UTH Fou president de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental 1986-98 Ha impartit cursos de medicina subaquàtica i hiperbàrica des del 1980 i és director del màster en medicina subaquàtica i hiperbàrica de la Universitat de Barcelona des del 1997

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista Muntanya

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Participà, dins de la classe S7, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on guanyà una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze A Atlanta 1996 obtingué una medalla d’or, una d’argent i dues de bronze El 2006 li fou concedida la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

Membre del Club de Mar de Sitges, ha navegat en les classes vaurien, 420, 470, hobie cat, surf de vela, creuer i patí de vela En aquesta darrera, conquerí quatre Campionats d’Europa 2002, 2004, 2008, 2012, sis de Catalunya 1988, 1991, 1993, 1994, 1999, 2000 i tres Campionats de Catalunya per equips 1993, 1995, 2011, així com dues Copes d’Espanya entre el 1988 i el 2002 En creuer, com a patró del Tirant lo Blanc , entre el 2002 i el 2012 ha guanyat tres vegades el Trofeu Princep Felip, dues la regata Columbretes i dues més el Trofeu Skipper Com a patró del Thriller assolí dues vegades el…

Es formà al Club Korfbal Badalona La Rotllana, amb el primer equip del qual ascendí a la màxima categoria 2007 El 2009 fitxà pel Club Korfbal Vallparadís, de Terrassa, també de la Lliga estatal, amb el qual guanyà la Lliga 2011 Fou internacional per Catalunya, en la categoria sub-23 2008 i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa absolut 2016