Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Pere Sunyer
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps
,
Niccolò Acciaiuoli
Història
Gran senescal de la reina Joana I de Nàpols.
Dirigí les operacions contra Frederic III de Sicília, que culminaren amb la conquesta de Messina 1356 i amb l’entrada dels reis de Nàpols El favoritisme de Caterina II de Valois, emperadriu llatina d’Orient, féu que la família Acciaiuoli s’establís a Morea
Guido delle Colonne
Literatura
Escriptor sicilià.
Jutge de la cúria de Messina És autor de poesies i de l’adaptació en prosa llatina del Roman de Troie , de Benoît de Sainte-Maure, i d' Historia destructionis Troiae 1287, que tingué molta difusió Fou traduïda al català 1367 per Jaume Conesa
Antoni Guerau
Geografia
Geògraf.
Eclesiàstic Fou preceptor dels fills de Dídac Desclapers Publicà una adaptació de la gramàtica llatina de Joan Baptista Escardó, Modus variandi orationes et parandi copiam 1642 És famós sobretot pel pla de Palma, gravat sobre coure, que publicà el 1644, d’una gran minuciositat
Sibiu
Ciutat
Capital del judeţ homònim, a Transsilvània, Romania.
Indústries mecàniques, del cuir i de la fusta Antiga colònia romana, fou fundada pels saxons, i es convertí en un important centre artesà És seu episcopal luterana, ortodoxa i catòlica llatina Cal destacar el palau Bruckenthal s XVIII, convertit en museu, i l’ajuntament s XIV
Jaume Planas i Simó
Música
Músic.
Debutà com a tenor al Liceu de Barcelona amb La traviata i cantà opereta a l’Amèrica Llatina Tornà a Barcelona, on el 1922 fundà i dirigí el jazz-band anomenat Orquestra Planas, amb el qual introduí el jazz a Catalunya També compongué música per a pellícules
Johannes Aventinus
Literatura
Nom humanístic de Johannes Turmair, historiador bavarès.
Fou autor d’una cèlebre gramàtica llatina i fundador de la Solidaritas Litteraria Angilostadensis Historiador de la cort 1517, redactà els Annales Baiorum , publicats en alemany amb el títol de Bayerische Chronik 1526-33 Tractà sobre filosofia i música i simpatitzà amb certes idees de la Reforma
Josep Escolà i Marsà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina
Alliance Française
Associació privada, fundada el 1883 per un grup de literats i polítics francesos, destinada a difondre la llengua i la civilització franceses per tot el món.
La seva acció es presenta sota formes diverses A París, mitjançant l’École internationale de langue et de civilisation françaises, fundada el 1919, i a l’estranger, mitjançant els centres distribuïts, principalment, a l’Amèrica Llatina, SE d’Àsia, Extrem Orient, Austràlia i països anglòfons d’Àfrica
Roger Barthe
Literatura
Escriptor i professor universitari occità, fill d’Emili Barthe.
Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina