Resultats de la cerca
Es mostren 1283 resultats
pinnípedes
Pinnípedes (foca)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica; tenen les potes conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta.
El cos és fusiforme i el pannicle té un desenvolupament considerable, amb funció aïllant Habiten a totes les mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques El subordre comprèn les famílies dels otàrids lleó marí, dels odobènids morsa i dels fòcids foca, elefant marí
Publi Sulpici Ruf
Història
Legat romà de Pompeu en la guerra màrsica.
Essent tribú 88 aC, proposà quatre lleis que afavoriren la situació política a Mari en contra de Luci Corneli Sulla Ordenà de prendre a Sulla el comandament de la guerra contra Mitridates i donar-lo a Mari Aleshores Sulla assaltà Roma i anullà les lleis sulpicianes Morí traït per un esclau
Consell Insular d’Eivissa
Política
Consell insular de l’illa d’Eivissa, creat a partir de la segregació del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dos nous consells, segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007.
Vigent a partir d’aquest mateix any, és format per tretze consellers Francesc Tarrés i Marí, del PSIB-PSOE, fou el primer president El succeïren Vicent Serra i Ferrer 2011-15, del PP Vicent Torres i Guasch 2015-19, del PSOE i Vicent Marí i Torres des del 2019, del PP
Institut d’Estudis Eivissencs
Institut d’estudis locals fundat el 1949 i integrat dins el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
En una primera etapa, que va fins al final dels anys seixanta, tingué escassa incidència pública i edità la revista Ibiza i obres d’Isidor Macabich, Enric Fajarnés i Antoni Costa, entre d’altres Al principi dels anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí Mayans i Josep MaríMarí, aconseguiren de l’ajuntament d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari De llavors ençà han estat…
melgó
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, o sufruticoses, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, de flors comunament grogues, reunides en inflorescències racemoses pedunculades, i de llegums generalment en forma de fanal xinès, sovint amb espines.
El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals
Addai
Segons la tradició siríaca, el fundador de l’església cristiana d’Edessa.
La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana
Gneu Octavi
Història
Polític romà.
Net de Gneu Octavi , fou cònsol el 87 aC juntament amb Luci Corneli Cinna Exponent dels conservadors i adversari de l’obra reformadora de Mari, es basà en la intervenció dels tribuns del seu partit Expulsà Cinna de la ciutat quan aquest prengué les armes i, havent fet elegir Merula per ocupar el seu lloc, es preparà per resistir Assetjat i blocat a Roma pels partidaris de Mari, hagué de capitular i fou assassinat