Resultats de la cerca

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

S’inicià al Club Natació Olot i passà al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Joan Fortuny El 1997 fitxà pel Club Natació Catalunya, on es proclamà campió d’Espanya per clubs 1998, 1999 L’any 2000 passà a les files del Club Natació Sant Andreu, amb el qual fou campió de Catalunya de 400 m 2001 i 800 m lliure 2005 Destacà especialment en aigües obertes Guanyà el Campionat d’Espanya dels 5 km en aigües obertes 2003 i 10 km en piscina 2004 Entre el 2002 i el 2005 fou disset vegades internacional Disputà dos Campionats del Món 2003, 2005 i un Campionat d’Europa 2004 Es retirà l’any…

Despuntà en les categories inferiors del Club Natació Olot En categoria absoluta fou medalla de bronze en 50 m esquena El 2002 participà en la Gimnasíada de Caen, el Torneig de les Sis Nacions de Glasgow, en el qual aconseguí una segona posició en 400 m lliure i una tercera posició en 200 m esquena, i al Torneig Internacional de Sant Sebastià, on guanyà els 800 m lliure i fou tercera en 4 ´ 50 estils El 2003 participà en el Campionat d’Europa júnior de Linz i la Copa del Món FINA de París Fou doble campiona catalana absoluta en 50 i 100 m esquena, primera classificada en l’…

Membre del Club Natació Olot, especialitzat en les proves de 100 i 200 m braça Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1970, 1971, 1973, 1975, 1976 i 200 m braça 1971, 1973, 1975 i el Campionat d’Espanya d’estiu en 100 m braça 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 200 m braça 1970, 1971, 1973, 1974, 1975 i 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1973, 1974 Baté en nombroses ocasions els rècords d’Espanya de 100 i 200 m braça Fou 75 cops internacional, i destacà la seva participació en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Mont-real 1976, en els Campionats del Món 1973, 1975 i en…

Creat el 1989, començà navegant per la costa i els canals d’Empuriabrava i poc després s’inicià en descens d’aigües braves L’any 1996 s’integrà al Centre Excursionista d’Olot com a secció de piragüisme Competeix en aigües tranquilles, regates, descensos, eslàlom, piragüisme acrobàtic i surf Participa en concentracions de piragües, organitza travesses i, des del 1997, la Regata Volcànica del Fluvià També participa en la Lliga de caiacpolo

Formada al Club Natació Olot, passà posteriorment pel Club Natació Sant Feliu 2002, pel Club Natació Sabadell 2003, pel Club Esportiu Mediterrani 2006 i de nou pel CN Sabadell 2010 Ha guanyat la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, la Lliga 2004, 2005, 2009, 2011-14, la Copa de la Reina 2005, 2011, 2012, 2013, 2014 i les Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2012, 2013 Amb la selecció estatal participà en diversos Campionats d’Europa 2003, 2006, 2008, 2012, 2014, del Món 2003, 2005, 2007, 2009, 2011, 2013 i Lligues mundials 2005-12 Fou medalla d'or 2014 i de plata 2008 en els Europeus, guanyà la…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts…

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991…

En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…