Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Jaume Ponsarnau Goenaga

Jaume Ponsarnau Goenaga (2017)
Sakhalinio
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià al Club Natació Tàrrega, on dirigí equips de formació i el primer equip femení 1996-2003 que pujà a la Lliga Femenina 2 La temporada 2003-04 s’incorporà al quadre tècnic del Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant de Ricard Casas i dirigint també equips de promoció La temporada 2006-07 es feu càrrec del primer equip i ascendí a l’ACB després de conquerir la Lliga LEB La temporada 2014-15 assumí la banqueta del San Sebastián Gipuzkoa Basket Club a la màxima categoria estatal, càrrec del que fou cessat al desembre del 2015 Posteriorment fou entrenador ajudant de la selecció espanyola…
Acord per la pau i una nova constitució a Xile
El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2000 van resultar ferits més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma El 18 el president Sebastián…
Martínez Verdugo
Música
Família d’organistes castellans.
Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…
Luis Miguel Ramis Montfort
Futbol
Futbolista.
Es formà com a central al Gimnàstic de Tarragona Fou traspassat al Reial Madrid el 1991 i jugà al seu filial i al primer equip 1992-94, amb el qual debutà a primera divisió el 6 de desembre de 1992 També jugà a la màxima categoria amb el Tenerife 1994-96, el Sevilla 1997-2001, el Deportivo de La Coruña 1997-2001 i el Racing de Santander 2001-02 Guanyà una Lliga 2000, una Copa del Rei 1993 i dues Supercopes d’Espanya 1993, 2000 Ja al final de la seva carrera jugà encara al Racing del Ferrol 2002-03, al San Sebastián de los Reyes 2003-04, al Pegaso de Tres Cantos 2004-05 i al Cobeña 2005-06 Un…
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
José Luis López García
Música
Director coral navarrès.
Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…
Ismael Caymel Marín
Tennis de taula
Jugador i entrenador de tennis de taula.
Fou jugador del Club 7 a 9, amb el qual guanyà la Lliga 1978, 1979, 1980, la Caixa, la Penya Solera, la General de Granada, el Confecciones Rumadi, l’ASPC Nimes, el Ciervo de Sabadell, l’Astilleros de Puerto Real, el Bagà, l’Almendralejo, el Cajasur, l’Alacant, el San Sebastián de los Reyes i el CTT Borges Fou dues vegades campió d’Espanya individual 1979, 1981, cinc en dobles 1980, 1992-95, dues en mixtos 1987, 1993 i tres per equips 1978, 1979, 1992 En els Campionats de Catalunya guanyà dos títols individuals 1990, 1993, tres de dobles 1983, 1990, 1993, un de mixtos 1987 i dos per equips…
Renaud Fontanarosa
Música
Violoncel·lista francès.
Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i parallelament es…
Cochabamba
Ciutat
Capital del departament homònim, a Bolívia.
Situada en un altiplà 2 559 m als contraforts del massís de Tumari Pel seu origen colonial, la ciutat té una planta regular, amb carrers amples i rectes, perpendiculars entre ells, edificis de poca alçada i abundosos espais verds, mentre que a la part exterior s’aixequen els nous barris industrials i residencials Centre d’una rica regió agrícola tabac, blat de moro, ordi, patates, fruiters, vinya i farratge i nucli industrial central termoelèctrica, indústria tabaquera, alimentària, tèxtil, metallúrgica i refineries de petroli, amb un oleoducte als pous de Sanandita i Camiri Nus de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina