Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres, mentre que el…
United Kingdom Independence Party
Política
Partit polític britànic.
Fundat el 3 de setembre de 1993 a la London School of Economics, els primers membres provenien de la Lliga antifederalista, creada al novembre del 1991 amb l’objectiu d’oposar-se al Tractat de Maastricht La posició euroescèptica inicial ha estat l’eix al voltant del qual gira tot el discurs de la formació, que amb els anys ha anat incorporant altres elements, com ara una posició frontalment crítica amb la immigració sovint qualificada de xenòfoba, i un accent acusadament populista La progressió de l’UKIP arrencà vers el tombant de segle, amb avenços en les eleccions locals,…
suprasegmental
Fonètica i fonologia
Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to.
masurca
Música
Dansa nacional polonesa, de ritme ternari, amb un accent característic en el segon temps —o en el tercer— de cada compàs.
Aparegué a la regió de Masòvia vers el s XVI, i més tard s’estengué per tot Polònia Fou introduïda en la música de concert per Chopin, que n'escriví un gran nombre per a piano
principal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que no perd el seu accent en la frase, en oposició als mots proclítics i enclítics, que el perden.
prosodema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, unitat mínima prosòdica, element exponent de la forma de l’expressió, com l’accent, el to, el timbre, etc. ( plerematema).
baríton | barítona
Lingüística i sociolingüística
En grec, dit d’un mot que porta l’accent greu damunt la vocal final o que té la darrera síl·laba àtona.
Els mots oxítons en composició esdevenen enclinòmens i passen a barítons pel fenomen anomenat baritonització
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües…
Salvatore Quasimodo
Literatura italiana
Poeta, traductor i assagista italià.
Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…
Coral Sant Jordi
Música
Agrupació coral fundada a Barcelona l’any 1947.
En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina