Resultats de la cerca
Es mostren 844 resultats
Solidaridad Proletaria
Setmanari
Setmanari que aparegué a Barcelona (18 d’octubre de 1924 — 9 de maig de 1925) com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT.
Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat
Jan van Scorel
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de Jacob Cornelisz, fou influït per l’art de Gossaert Del 1519 al 1522 viatjà per Alemanya, Venècia i Terra Santa El papa Adrià VI el nomenà conservador de les antiguitats de Roma 1522-24 Representà l’escola romanista holandesa influïda per l’art del cinquecento italià, especialment el venecià Hom destaca els seus retrats amb fons de paisatge
Sext Pomponi
Història del dret
Jurista romà.
Visqué durant els regnats d’Adrià, Marc Aureli i Luci Ver Sense ser profund ni prou coherent, la seva vasta obra serví als juristes posteriors i fins al Digest de Justinià Escriví 36 o 35 llibres ex Sabino i 39 ad Quintum Mucium sobre el dret civil També redactà les Variae lectiones, Epistolae, un llibre de Regulae i dos Enchiridia
Club Bàsquet Vila-seca

El jugador Adrià Baiget, del Club Bàsquet Vila-seca, llançant a cistella en un partit contra l’Universitari de Vic la temporada 2010-11
Basquetmaniatic / Gabriel Nualart
Basquetbol
Club de basquetbol de Vila-seca.
Fundat el 1981, assolí la primera categoria del campionat català la temporada 2003-04 Fou campió de primera catalana 2005 i pujà a la Copa Catalunya, on jugà diverses temporades Des de la temporada 2008-09 juga a la Lliga EBA
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
Club Esportiu Orientació Berguedà
Curses de muntanya i d’orientació
Club de curses d’orientació de Berga.
Fundat el 2006, fou impulsat per un grup d’orientadors berguedans Participa en competicions d’àmbit català El 2010 coorganitzà el Campionat de Catalunya d’orientació i aconseguí la tercera plaça en la prova de relleus L’equip júnior es proclamà campió de Catalunya el mateix any Alguns dels seus esportistes més destacats són Pau Llorens, David Tarrés, Sergio Peláez, Adrià Sunyer i Sílvia Perarnau
Club de Pesca Esportiva Pineda de Mar

Membres de la selecció catalana de pesca en el Campionat d’Espanya 2009, organitzat pel Club de Pesca Esportiva Pineda de Mar
Club de Pesca Esportiva Pineda de Mar
Pesca esportiva
Club de pesca de Pineda de Mar.
Fundat el 1995, fou impulsat per Fernando Zurita, primer president del club Practica l’especialitat de mar-costa i l’any 2000 fou subcampió de Catalunya Destaquen Isabel Serrano, Jordi Pineda, Marc Massuet, Àngel Martí, Adrià Uria, Maria Teresa Della o Daniel Cervantes, en alguna ocasió medallistes al Campionat de Catalunya i d’Espanya de mar-costa Alguns dels seus membres també participaren en Campionats del Món
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
baronia d’Eroles
Història
Jurisdicció senyorial que des de la fi del s XI pertanyia als Eroles, feudataris dels comtes de Pallars.
Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina