Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus hispanicus gitam ,…
magnoliàcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples, alternes i generalment enteres, de flors terminals, solitàries, hermafrodites, acícliques, amb peces periàntiques sovint nombroses i amb gineceu súper, i de fruits en plurifol·licle o en plurinúcula.
Consta d’unes 100 espècies, naturals d’Àsia, Insulíndia i Amèrica, de les quals cal esmentar la badiana Illicium verum , la magnòlia Magnolia sp i el tuliper Liriodendron sp
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
saxífraga
Saxífraga ( Saxifraga tridactylites )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes generalment perennes, a vegades llenyoses a la base, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples, més o menys partides, alternes o basals, de flors pentàmeres i perígines, comunament agrupades, i de fruits capsulars.
Solen habitar penyalars, roquissars, pedregars i tarteres de muntanya Consta de més de 300 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, algunes de les quals són plantes de jardí
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…
digital
Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades…
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània