Resultats de la cerca
Es mostren 973 resultats
Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Història
Militar
Militar i erudit.
Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa
Dalmau de Biert
Història
Diplomàtic.
Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I
Pere Ramon de Codalet
Història
Senyor de Pontellà.
Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats
Alfonso Danvila y Burguero
Historiografia
Política
Escriptor i diplomàtic, fill de l’historiador Manuel Danvila i Collado.
Fou ambaixador a Buenos Aires 1930 i a París 1931 Escriví una extensa obra Las luchas fratricidas en España 1932-40, en 14 volums, on narra en forma novellada una sèrie d’episodis de la història peninsular des del 1700 El testamento de Carlos II, Almansa, Austrias y Borbones, Aún hay Pirineos, El primer Carlos III , etc Escriví també altres obres literàries i històriques
Joan Vives i de Canyamars
Història
Política
Polític.
Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec
Washington Irving
Literatura
Escriptor nord-americà.
Amb el pseudònim de Dietrich Knickerbocker publicà A History of New York 1809, on evocava amb fantasia i humor la vida dels colons d’origen holandès Recorregué Anglaterra i visità Catalunya Del 1842 al 1846 fou secretari d’ambaixada i ambaixador a Madrid Escriví Conquest of Granada 1829, Companions of Columbus 1831, Washington 1855-59 i The Alhambra Tales 1832, la seva obra més famosa
Antoni de Saavedra i Jofré
Història
Polític.
Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei
Marcel Rosenberg
Història
Política
Diplomàtic soviètic.
Sotssecretari a la Societat de Nacions 1934, fou el primer ambaixador soviètic a l’Estat espanyol 1936-37 Collaborà amb el gabinet de Largo Caballero en la reorganització militar i en la compra d’armes La ingerència en fets interns destitució del general Asensio Torrado, sotssecretari de Guerra provocà la seva destitució En arribar a l’URSS 1937 desaparegué arran de les purgues d’aquell mateix any
Charles Townshend
Història
Agronomia
Polític i agrònom anglès.
Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’
Horace François Sebastiani de La Porta
Història
Militar
Militar i polític francès d’origen cors.
Comte de Sebastiani de La Porta Intervingué en el cop d’estat del 18 de brumari Participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, Rússia i Europa central Derrotat Napoleó, es refugià a la Gran Bretanya Havent tornat a França 1816, fou diputat 1819-24, ministre d’afers estrangers 1830-32 amb Lluís Felip i ambaixador a Nàpols i a Londres Fou ascendit a mariscal 1840
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina