Resultats de la cerca

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro  i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers  Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la natura i la…

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral

Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Construí diverses carreteres i vies de tren de Perpinyà a la frontera amb l’Estat espanyol i a Prada Presidí la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1883 Publicà Notes sur le mouvement de la population dans le département des Pyrénées Orientales pendant la période de 1861-1865 1864