Resultats de la cerca
Es mostren 2436 resultats
xèrif | xèrifa
Dret processal
A la Gran Bretanya, Irlanda del Nord i els EUA, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.
A Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord representa la corona en els diversos comtats als EUA és elegit i no té gairebé cap funció judicial Càrrec anglosaxó anterior a la conquesta normanda 1066, arribà a ésser l’única autoritat del comtat, sovint amb caràcter hereditari Fixat el seu caràcter electiu 1300 i anual 1340, les seves funcions foren reestructurades pel Sheriff Act 1877 i per la reforma dels moderns County Courts 1934 Fins a l’abolició de la pena de mort 1965, fou l’encarregat d’executar-ne les sentències
Association of American Geographers
Entitat fundada el 1904 a Filadèlfia per tal de fomentar i desenvolupar la ciència geogràfica als Estats Units i protegir els interessos dels geògrafs.
Organitza congressos i seminaris —entre els quals destaca la Conferència Anual, que atreu participants d’arreu del món—, alguns dels quals en el marc de les diverses seccions o grups d’estudi que l’integren d’ençà dels anys setanta Des del 1911 publica trimestralment la revista Annals of the Association of American Geographers , considerada una de les publicacions especialitzades més destacades de tot el món des del 1948, quan l’American Society of Professional Geographers es fusionà amb l’Association of American Geographers, també edita la revista The Professional Geographer
Francesc Recasens i Mercadé
Economia
Literatura catalana
Financer i escriptor.
Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions El Rossinyol de Reus 1908, Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès
,
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric
Vallespir
Publicacions periòdiques
Revista d’art i literatura, publicada a Ceret (Vallespir) des del 1927 fins el 1932 i, en una segona etapa, a partir de l’octubre de 2005.
En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona
Josep Ensesa i Pujadas
Industrial.
Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual
Calls
Historiografia catalana
Revista anual de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català creada el 1986.
Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de…
Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària
Tractat signat el dia 2 de març de 2012 per tots els estats membres de la Unió Europea, llevat de la Gran Bretanya i la República Txeca.
Conegut també amb els nom no oficials i abreujats de Tractat o Pacte d’Estabilitat Fiscal, fou conseqüència de la crisi del deute, especialment la que afectà alguns estats membres de la zona euro, sobretot al sud d’Europa, bé que el subscriviren també estats membres de la UE pendents de l’ingrés a l’euro o que se'n mantenien al marge En essència, actualitzava el Pacte d’Estabilitat del 1997, bé que augmentant-ne els mecanismes de supervisió i la capacitat sancionadora La iniciativa i el lideratge correspongueren a França i, sobretot, a Alemanya, i era previst que entrés en vigor l’1 de gener…
illes Caiman
L’illa de Grand Cayman a l’arxipièlag de les Caiman
© Fototeca.cat
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, al sud de Cuba, colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Georgetown 7 617 h 1979 És format per les illes Grand Cayman, Little Cayman i Cayman Brac, vorejades en part per esculls corallins El clima és tropical, amb una pluviositat anual d’uns 1 200 mm La població, formada bàsicament per mulatos, blancs i negres, tendeix a disminuir per emigració Les fonts de riquesa principals són la caça de tortugues i taurons, el conreu de palmeres i cocoteres i el turisme Té port i aeroport internacional a Georgetown Descobertes per Colom el 1503, foren anomenades illes de les Tortugues Al segle XVIII foren colonitzades pels britànics des de Jamaica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina