Resultats de la cerca

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Fundat l’any 1993, nasqué sota l’impuls d’alguns patinadors del desaparegut Club Patí Prat Integra anualment els corredors de l’escola de patinatge Delta, de la qual sorgiren quatre campions d’Espanya i alguns integrants de la selecció espanyola Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya i disposa d’equips en totes les categories d’edat En destaca Marta Sánchez Pérez, campiona d’Espanya júnior en diverses distàncies i membre de la selecció espanyola sènior en els Campionats d’Europa i del Món

Té com a objectiu el foment dels valors solidaris i dels drets humans Organitza conferències, seminaris, debats i exposicions dedicats a aquesta qüestió i, sobretot, al paper que hi tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals Promou també la difusió i la cooperació amb altres organitzacions humanitàries no governamentals Atorga anualment diversos premis Liberpress en les categories de Cinema, Cançó,  Literatura, Camins i Memorial dedicades a persones o entitats significades en la lluita per un món més solidari, Catalunya, Cartells i Drets Humans

Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Té un recorregut entre Port Ginesta i les Pitiüses En la primera edició, hi participaren trenta-sis embarcacions Des del 1991 hi ha la versió est de la regata, amb sortida des de Dénia És una de les regates d’altura amb més participació de les que se celebren a la Mediterrània

Organitzada per l’empresa ATA Producciones y Eventos, aplega més d’un miler de ballarins, tant professionals com amateurs , que competeixen en les categories de joves i d’adults de les especialitats de ball estàndard, ball llatí, hip-hop i en cadira de rodes La quarta edició tingué lloc a Sitges entre l’1 i el 4 d’abril de 2010 Sant Cugat del Vallès acollí l’edició del 2011 i Cambrils la del 2012, sempre a l’abril

Recorre aproximadament 10 km per la serra de Collserola, amb sortida i arribada al complex esportiu de Can Caralleu, entitat organitzadora Passa pel parc de l’Oreneta, el bosc de Can Sentmenat, el turó d’en Cors, Sant Pere Màrtir i la carretera de les Aigües

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs entre el 1983 i…

Fou fundat pel Club Tennis Mollerussa, que presidia l’exatleta Josep Ignasi Culleré Quan aquest morí el 1978, el cros afegí el nom de Memorial Culleré Inicialment fou una cursa urbana sobre asfalt Posteriorment es consolidà en el circuit de la Serra, organitzat per l’Associació Atlètica Xafatolls El 17 de febrer de 1985 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros, que guanyaren José Manuel Abascal i Montserrat Abelló

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya