Resultats de la cerca

Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb  escultures com Ritme i projecció coure, 1961 del…

Conreà la poesia de to intimista Melpómene 1912, La fiesta del mundo 1922, Romances del general San Martín 1959, etc la novella Arbaces, maestro de amor 1945, etc i assaigs de temes diversos América 1926, etc

Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les  seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El 1978, gràcies…

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a Buenos Aires…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts de la…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…

Fou un dels pioners del basquetbol a Catalunya S’inicià en les Escoles Franceses i disputà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Tiberghein També fou àrbitre i entrenador, i en diverses ocasions dirigí la selecció catalana Fou seleccionador espanyol 1935-49 i aconseguí un subcampionat d’Europa 1935

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 1975-87 procedent del San Lorenzo d’Almagro argentí Amb l’equip blaugrana guanyà un Mundial de clubs 1985, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, tres títols de Lliga 1981, 1983, 1987 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 Posteriorment jugà al Fórum de Valladolid 1987-89, al Bàsquet Manresa 1989-90, al Tau de Vitòria 1990-91 i, entre el 1991 i el 1996, a diferents equips de les Illes Balears en les categories de primera B i segona divisió Formà part de la selecció espanyola absoluta en 131 partits, i aconseguí les medalles de plata del…

S’inicià professionalment el 1995 Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, durant vuit anys seguits fou el número 1 del món 2002-10 i va guanyar més de 140 tornejos Fou campió mundial individual 2002, 2004 i per seleccions 2002, 2004, 2006, i és l’únic jugador en la història amb 6 olim-pies d’argent 2002-06, 2009 Ha estat campió de Catalunya per equips amb el RC Polo juntament amb Jake Benzal, i amb Juan Martín Díaz ha assolit el rècord d’imbatibilitat en guanyar 22 tornejos consecutius entre el 2005 i el 2007