Resultats de la cerca

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià

El 1934 fundà un partit nacionalista, que aviat constituí l’independentista Istiqlāl Deportat al Gabon 1937-46 i al Caire, després de la independència participà en la vida política del país com a cap de l’Istiqlāl des del 1963 restà a l’oposició

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat

Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia Espanyola dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona

Es dedicà primerament al teatre, però passà aviat a la narració, en la qual assolí gran popularitat amb obres com Joventut perpètua 1975, Llum i foscor 1976, A l’edat mitjana 1977, Primavera eterna i Neu blanca Ha treballat també per a la ràdio

Aviat esdevingué un títol honorífic aplicat als caps de les corporacions gremials i als magistrats de barri i en general als collaboradors del president de la corporació municipal Actualment, al Regne Unit i als EUA hom atribueix aquest títol als consellers municipals i provincials

Considerada, en uns altres temps, sobretot en la dimensió geogràfica de l’extensió universal de l’Església, avui és vista més aviat com l’impuls que porta l’Església d’incorporar-se a les formes de vida humana de cada poble i d’identificar-s’hi plenament

Primer fill de Jan Jiří Benda, es destacà aviat com a violinista entrà al servei de Frederic II de Prússia, i assolí el càrrec de konzertmeister de la capella reial el 1771 Té diverses obres per a violí i per a flauta, instrument predilecte de Frederic II

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval