Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’interior de l’església en la qual és perfectament visible fins a quin punt l’aspecte original fou alterat A Martí L’església de Santa Eulàlia centra el poble de Begudà, situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme, la majoria deshabitades Mapa 257M781 Situació 31TDG627718 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Besalú 5 km després de sortir d’Olot, a mà dreta, hi ha el trencall que amb 1,5 km aproximadament porta a Begudà JVV Història Un dels primers esments documentals…

Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera

Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario de derecho…

A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes París 1945,…

Sembla ésser un net de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas El 1280 comprà a la seva cosina Sibilla de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis 1283-1316 El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini…

Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el…