Resultats de la cerca

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741

Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques

Actualment és abolida a la majoria dels estats El codi penal espanyol no preveu la confiscació, però sí, en certs casos, la intervenció d’una empresa per salvaguardar els drets dels treballadors

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica

Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…