Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
cèsar
Història
Títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família noble Júlia.
Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor
Sàbrata
Ciutat
Antiga ciutat de la Tripolitània, situada a la costa, 70 km a l’W de Trípoli.
Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i cristiana
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
Borís I de Bulgària
Història
Kan, després príncep dels búlgars (852-889).
Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Àngel
Família bizantina que donà sengles dinasties a l’imperi de Bizanci (1185-1204) i al despotat d’Epir (1204-1318).
Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III 1195 i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204 de l’altra, Miquel, fill illegítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs 1318
Teodor Àngel Comnè
Història
Dèspota d’Epir (1215-30) i emperador de Tessalònica (1224-30).
Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Clarença
Ciutat
Ciutat del nomós d’Èlida, Grècia, a l’extrem nord-occidental de la península del Peloponès.
Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí
Calcedònia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la costa del Bòsfor, davant Bizanci, actualment englobada dins la gran Istanbul.
Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina