Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
zwitterió
Química
Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades, com els aminoàcids lliures.
franquesa
Història del dret
A l’edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa del senyor o sobirà
allargament elàstic
Tecnologia
En el diagrama càrregues-deformacions de l’assaig d’un material a tracció, allargament produït a la zona de deformació elàstica
, on es compleix la proporcionalitat entre càrregues i deformacions i on desapareix l’allargament en cessar la tracció que el produeix.
pont
Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
diafragma
Construcció i obres públiques
En un tauler nervat, cadascun dels elements rígids transversals destinats a transmetre i distribuir les càrregues sobre les bigues longitudinals.
càrrega de treball
Tecnologia
Temps d’ocupació total d’un determinat centre de càrregues en virtut de les comandes rebudes per l’empresa manufacturera.
Pot ésser considerada real quan comprèn les comandes rebudes en ferm, i virtual quan comprèn, a més, les comandes que hom espera rebre en un període de temps determinat
camp cristal·lí
Física
Camp electroestàtic de l’interior d’un cristall, que és originat per les càrregues localitzades, especialment pels ions i molècules.
ionització
Física
Química
Procés de ruptura dels enllaços electrònics en els àtoms, que produeix la formació de parelles d’ions de càrregues oposades.
Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els…