Resultats de la cerca

Anne-Marie Comparini, de la centrista UDF, és elegida presidenta de la regió Roine-Alps amb els vots del seu partit i dels diputats regionals socialistes i verds L’elecció suposa una divisió en els partits de la dreta francesa, ja que l’RPR i la Democràcia Liberal voten un altre candidat, que també rep el suport de l’FN Els vots de socialistes i verds a Comparini responen a l’objectiu prioritari d’elegir un president que, a diferència de l’anterior, Charles Millon, no hagi de recórrer als vots de l’FN

La junta electoral fa públics els resultats de les eleccions al secretariat de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, celebrades telemàticament del 10 al 13 de juny Elisenda Paluzie és la candidata més votada, seguida d’Antonio Baños, Montse Soler i David Fernàndez El 20 de juliol, els 77 membres del secretariat elegeixen els quatre càrrecs orgànics de l’entitat Paluzie és reelegida a la presidència, mentre que Baños declina ser candidat i Fernàndez obté la vicepresidència Soler, candidata alternativa a la presidència proposada per Eines de País, queda sense càrrec

El ministre d’Economia de l’Argentina dimiteix el càrrec cinc dies després que el peso argentí perdés un 20% del valor enfront del dòlar La caiguda es va produir immediatament després que el president Mauricio Macri perdés les eleccions primàries front al candidat rival, que es presentava conjuntament amb l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner L’Argentina està sotmesa de fa anys a duríssimes mesures d’austeritat per tal de fer front a l’enorme deute extern, i té una de les inflacions més altes del món

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó Dimiteixen també alguns càrrecs regionals El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona

Llicenciat en dret, en la seva trajectòria professional sobresurt la defensa de persones i organitzacions enfrontades amb la legislatura del president Josep Ramon Bauzà, com ara els estudiants que ocuparen la Conselleria d’Educació 2013, l’assessoria jurídica de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i també la defensa del raper Valtònyc, acusat d’injúries a la Corona Membre de la Comissió de Normalització Lingüística del Collegi d’Advocats, el juny del 2016 fou candidat al Senat per Sobirania per a les Illes Fou president de l’ Obra Cultural Balear  2018-22

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Membre del moviment de desobediència civil dirigit per Gandhi, fou primer ministre del govern de Bombai 1952-56, ministre de comerç i d’indústria 1956-58 i d’hisenda 1958-63, i dues vegades candidat a cap d’estat, derrotat per Shastri 1964 i per Indira Gandhi 1966 L’any 1967 ocupà la cartera de finances, però Indira Gandhi l’obligà a dimitir el 1969 Empresonat per I Gandhi 1975-77, fou cofundador i líder del Janata Party i primer ministre 1977-79 Publicà diversos llibres de memòries

Participà en la Resistència El 1942 es convertí en adjunt delegat del general De Gaulle Senador 1948-58 i diputat gaullista fins a la seva mort a l’assemblea nacional des del 1963 i al parlament europeu des del 1979, formulà la idea de l’Europa de les pàtries En 1959-62 fou cap de govern Ocupà també els ministeris de justícia 1958-59, de finances 1966-68, d’afers estrangers 1968-69 i de defensa 1969-73 Enfrontat a J Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials

Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la República Dominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat