Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
revolta de Las Alpujarras
Història
Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).
L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la…
Miquel Soldevila i Valls

Autoretrat de Miquel Soldevila (1907)
© Família Gironès
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Esmaltador, dibuixant i pintor.
Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a…
Zàmbia 2016
Estat
El president Edgar Lungu, del Front Patriòtic FP, va ser reelegit en obtenir el 50,3% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada a l’agost Lungu va derrotar per poc més de 100000 vots el seu rival, Hakainde Hichilema, del Partit de la Unitat pel Desenvolupament Nacional, que es presentava per cinquena vegada en unes presidencials, i en totes havia perdut Hichilema va reclamar sense èxit davant els tribunals, que van dictaminar que en les eleccions no hi havia hagut frau Lungu, arribat a la presidència l’any 2015 en vèncer en la consulta anticipada que s’havia…
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat de Barcelona…
travessa

travessa en banda
Heràldica
Peça equivalent a un bastó abscís reduït a la cinquena part de la seva longitud i amb les extremitats algunes vegades arrodonides.
Es colloca abismada, i segons que hom la posi en banda o en barra és anomenada travessa en banda o travessa en barra aquesta és signe de bastardia
Vladimir Vladimirovic Šcerbac’ov
Música
Compositor rus.
Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la…
Antonio Corgos Cervantes

Antonio Corgos Cervantes
Federació Catalana d’Atletisme
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de llargada.
A divuit anys ja va establir un nou rècord d’Europa júnior 8,05 m i el 1980, amb vint anys, va fer el seu millor salt 8,23 m, un rècord d’Espanya que es mantingué dinou anys Tot i les freqüents lesions, que van limitar la seva llarga trajectòria, guanyà medalles de plata als europeus a l’aire lliure 1982 i als de pista coberta 1981, 1989 Fou 50 vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en tres Jocs Olímpics Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988, on assolí la cinquena posició També competí en els Mundials del 1983, en què aconseguí la setena posició, i del 1987…
Mònica Ardid Ubed

Mònica Ardid Ubed
Arxiu FEEC
Curses de muntanya i d’orientació
Corredora de curses de muntanya i de raquetes de neu.
Començà a competir en curses de muntanya l’any 2003, disciplina de la qual fou campiona del Circuit Català 2004, 2005, campiona de Catalunya 2005, guanyadora de la Copa Catalana 2006, 2007, guanyadora de la Copa d’Espanya 2005 i campiona d’Espanya 2008 Fou campiona del món els anys 2006 i 2007 Per altra banda, representà Espanya amb l’equip de curses de muntanya en el Campionat d’Europa del 2009 i en el Campionat del Món del 2010, ambdues proves celebrades a Canazei En la cita continental aconseguí el tercer lloc del quilòmetre vertical i el segon a l’ skyrace , que li valgué el segon lloc de…
Manifesta
Manifestació artística europea d’art contemporani de caràcter biennal.
Tingué lloc per primera vegada a l’estiu del 1996 a Rotterdam, amb Rosa Martínez, Viktor Misiamo, Katalyn Néray, Hans-Ulrich Obrist i Andrew Renton com a organitzadors La segona edició se celebrà a Luxemburg el 1998, amb Robert Fleck, Maria Lind i Barbara Vanderlinden com a curadors La tercera edició, celebrada el 2000 a Ljubljana, portà el títol de Borderline Syndrome Energies of Defence , amb referència a la recent guerra de l’antiga Iugoslàvia en aquesta ocasió els organitzadors foren Francesco Bonami, Ole Bouman, Maria Hlavajová i Kathrin Rhomberg La quarta edició se celebrà a Frankfurt…
Sagra
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina