Resultats de la cerca

L’exalcaldessa de València Rita Barberà comunica al Partit Popular la baixa del partit, l’endemà que el Tribunal Suprem obri la causa contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals Barberà, però, manté l’escó de senadora i passa a formar part del grup mixt, malgrat que fins i tot des del seu partit se li demana que renunciï a l’acta La decisió del Suprem es basa en l’informe que va enviar el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga el "cas Imelsa" i que acusa l’exalcaldessa d’ingressos irregulars el 2003, el 2010 i el 2011 per un import superior a 200000 euros L…

Fou un dels principals traficants d’esclaus negres a Cuba També traficà amb culis xinesos a Cuba Durant la dècada del 1850 al 1860 treballà amb el colombià Nicolás Tanco Armero, que es dedicava al comerç de xinesos a Cuba i al Perú Del 1864 al 1868 exercí com a sotsagent a Macau, i del 1870 al 1872 com a agent principal d’aquest enclavament i del conegut negrer cubà Conde de Ibáñez Al Boletín de Colonización , aportà dades i descripcions sobre Macau, on s’assenyala la quantificació dels culis sortits de la Xina i dels supervivents Publicà el fulletó Proyecto de inmigración libre…

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats, entre els quals…

Pel tractat dels Pirineus, Maria Teresa havia renunciat, en canvi d’una dotació econòmica, els seus drets a la corona hispànica L’incompliment d’aquesta clàusula econòmica i algunes normes del dret flamenc donaren peu a Lluís XIV per a fer les esmentades reclamacions Quan la regent de la corona de Castella, Marianna d’Àustria, es negà a accedir a les pretensions del rei francès, aquest ordenà la invasió de Flandes 1667, i completà les pressions ordenant la invasió del Franc Comtat, per Condé, fet que provocà el recel d’algunes potències la Gran Bretanya, Holanda i Suècia, que s’uniren 1668 en…

Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’esgrima com…

Era nebot d’Alfons X el Savi i es lliurà a les lletres, a les armes i a la política Prengué part en el setge d’Algesires i contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla de Jaume II Participà en les revoltes nobiliàries que es produïren durant la minoritat d’Alfons XI 1327-37 Com a escriptor, donà un impuls decisiu a la prosa castellana i es preocupà per l’estil i per la transmissió de la seva obra, que es destaca amb el Libro del cavallero et del escudero molt influït per Ramon Llull, el Libro de caza, el Libro de los estados i, sobretot, el Libro de los enxiemplos del Conde…

Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà  Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni  Manual del librero hispano-americano bibliografía…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música…

Fundat el 1957, entre els seus impulsors destacà el periodista esportiu Justo Conde, que entrenà l’equip durant unes quantes temporades Pujà tres categories consecutives i debutà a la segona Lliga estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre El 1960 creà un segon equip, el filial Club Bàsquet Suburense L’any 1961 disputà un partit contra el Real Madrid per inaugurar el seu terreny de joc Per problemes administratius desaparegué, però anys després retornà amb el nom Club Bàsquet Patronat Sitges A l’inici dels anys vuitanta prengué el nom de Casino Prado El 1982 recuperà el nom original, poc…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca…