Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…
Nicolas-Joseph Hüllmandel
Música
Compositor alsacià i intèrpret de clavicèmbal, piano i orgue de vidre.
Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…
Alfred North Whitehead
Alfred North Whitehead
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic anglès.
Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi…
capità | capitana
Dret administratiu
A Andorra, subaltern dels veguers a les parròquies, en nombre d’un o més per cada una, nomenats pel consell general.
Han de donar coneixement dels delictes comesos, instruir les primeres diligències, custodiar els presos, vetllar per l’ordre públic són caps de la força armada
Cesare Cremonini
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia
Ateneu
Història
Literatura
Erudit de llengua grega, recordat per la seva obra en trenta llibres, després reduïts a quinze, El banquet dels savis.
Escrita en forma de diàlegs, i de valor literari desigual, té un abast gairebé enciclopèdic i dóna notícies inapreciables per al coneixement de l’època
doxa
Filosofia
Opinió, creença personal.
En la filosofia clàssica el terme es contraposa al concepte de veritat, de certesa, etc, i designa el caràcter relatiu o deficient del coneixement humà ordinari
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
Sergej Nikolajevič Vinogradskij
Biologia
Bacteriòleg ucraïnés.
Les seves investigacions aclariren el paper dels bacteris dins el cicle del nitrogen i contribuïren al millor coneixement de fenòmens agrícoles relacionats especialment amb el sòl conreat
antroposofia
Filosofia
Religió
Corrent teosòfic, desenvolupat pel filòsof austríac Rudolf Steiner, segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans.
Aquestes, que són independents dels sentits, poden ésser desenvolupades gràcies a l’estudi de la ‘ciència espiritual’ Per promoure aquest coneixement, Steiner creà el 1912 la Societat Antroposòfica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina