Resultats de la cerca

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola

Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA

En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona

Defensa format al Club Hoquei Lloret, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2002-03 Des de la temporada 2006-07 juga al Club Patí Vic, amb el qual ha guanyat dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 i també ha disputat dues finals de la Copa d’Europa 2009, 2010 Conquerí tres Golden Cup 2004, 2005, 2009 amb la selecció catalana, i la Copa de les Nacions de Montreux 2005, amb l’espanyola

Tercera línia, s’inicià al Club Natació Barcelona Durant dos anys jugà al Rugby Club Cornellà Fou internacional amb la selecció espanyola 1975-76 Com a tècnic ha estat seleccionador català en totes les categories i dirigí el Futbol Club Barcelona que conquerí el títol de campió d’Espanya 1986 El 1999 fou un dels impulsors del Club de Rugbi Sant Cugat, tant com a tècnic del primer equip com dels infantils, amb els quals guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya

El 2009 s’incorporà a l’equip Kali Test i també començà a competir amb el Club de Pesca Esportiva Barri Bon Pastor de Barcelona, amb el qual assolí tres medalles als Campionats d’Espanya de clubs una de plata 2013 i una de bronze 2011 en la modalitat de mar-costa, i una de bronze 2010 en la d’embarcació fondejada Amb la selecció catalana també conquerí una medalla de bronze al Campionat d’Espanya de mar-costa 2008

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949