Resultats de la cerca

Fill d’hebreus, inicià la carrera rabínica És autor de la biografia Spinoza 1837 i de la novella històrica Dichter und Kaufmann ‘Poeta i comerciant’, 1840 El seu estil és vigorós i realista És autor de Schwarzwälder Dorfgeschichten ‘Contes rurals de la Selva Negra’, 1843-54, sentimentals i moralitzadors

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…

Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per  La veritat sobre Sigfrid 1927 i  L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb  L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…

Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais

De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946

Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista

Ateu, cientista i misogin, les seves obres gairebé toquen el decadentisme matisat per la ironia, i palesen un sentiment de frustració i una recerca de formes noves Les complaintes 1885, L’imitation de Notre-Dame la Lune 1886, Des fleurs de bonne volonté 1890 i Moralités légendaires 1887, recull de contes

Visqué a Londres 1905 i a L’vov Ucraïna fins que s’establí a Palestina 1909, on morí durant els disturbis àrabs A més de diverses colleccions de contes breus i narracions, és autor d’assaigs sobre escriptors hebreus moderns Hom ha instituït a Israel un premi literari a la seva memòria

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana