Resultats de la cerca

Defensa que es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor Jugà amb el Reus finsla temporada 1984-85, quan fitxà pel Liceo de la Corunya En el club gallec hi estigué cinc anys fins que la temporada 1989-90 tornà al Reus, equip en el qual es va retirar l’any 1992 Amb el Reus guanyà una Recopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Copa del Rei, i amb el Liceo, dues Copes Intercontinentals, duesCopes d’Europa, dues Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei i dues Lligues Fou internacional júnior amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol a la meitat de la temporada 1979-80 procedent del Jaén Migcampista, jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1981-82 A continuació fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1982-91, amb el qual jugà 266 partits i marcà 22 gols Guanyà dues Lligues 1985, 1991, tres Copes del Rei 1983, 1988, 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Després, retornà a l’Espanyol 1991-93, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 113 partits de Lliga i anotà 6 gols La temporada 1993-94 jugà amb la Unió Esportiva…

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965-66, on es…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla d’or en el…

Migcampista conegut amb el sobrenom de l’ Anglès Exiliat al Regne Unit, començà a practicar futbol amb el Wolverhampton Wanderers 1943-45 i el Coventry City FC 1945-47 Tornà a Espanya i jugà amb l’Athletic de Bilbao 1947-49, el Real Valladolid 1949-51, el Futbol Club Barcelona 1951-54 i l’Sporting de Gijón 1954 Guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Quan encara era jugador començà a entrenar el Gimnàstic de Tarragona 1953 Entrenà nombrosos equips de categories inferiors com l’…

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt 1968-…

Aler especialitzat en el tir de llarga distància, s’inicià al SPR Malgrat L’any 1970 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1990 Debutà en la màxima categoria del bàsquet espanyol el 1972 Amb la Penya aconseguí una Copa del Rei 1976, una Lliga 1978, dues copes Príncep d’Astúries 1987, 1989 i dues copes Korac 1981, 1990 Posteriorment, jugà al Club Bàsquet Sant Josep Girona 1990-91 i al Bàsquet Club Andorra 1991-93 Internacional en cent vuitanta-set ocasions amb Espanya, fou medalla de plata al Campionat d’Europa 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També fou medalla de…

Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí abans de centrar-se en tasques tècniques Fou entrenador en cap de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1988-91, seleccionador dels equips masculins de Nova Zelanda, Àustria i Austràlia 1995-97, i responsable tècnic i econòmic de la selecció estatal 2002-05 Director de Muntanya de l’Estació d’Esquí de la Molina des del 2011, organitzà nombroses competicions internacionals d’esquí alpí i de surf de neu, entre les quals destaquen diferents Copes d’Europa, Copes del Món i el Campionat del Món de surf de neu de la Molina 2011 Fou vicepresident…

S’inicià al Club Patí Voltregà, se n’anà al Club Patí Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria, posteriorment jugà amb el Futbol Club Barcelona 2006-13, el Club Patí Vic 2013-18 i des de la temporada 2018-19 amb el Voltregà En el seu palmarès figuren tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2001, una Copa Intercontinental 2009, tres Copes Continentals 2007, 2008, 2010, cinc Lligues 2007-10, 2012, cinc Copes del Rei 1999, 2007, 2011, 2012, 2015 i quatre Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012, 2013 També fou internacional, tant en categories inferiors com en l’àmbit…