Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
regió de Tarragona
Regió del sud de Catalunya, la més poc extensa (2 722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials…
Els assentaments humans
L’assentament de la població sobre la Terra ha tendit a concentrar-se progressivament, especialment els darrers dos-cents anys, per bé que amb ritmes diferents segons les àrees Aquest procés de concentració ha generat i genera grans espais urbans que constitueixen l’element més visible del paisatge del món actual Aquest mapa presenta una mirada molt contemporània d’aquest fet, a partir de la cartografia de tres variables diferents i relacionades la taxa d’urbanització, és a dir, el percentatge de la població total que es considera que viu en ciutats, el 2001, la localització de les noranta-…
niquelina
niquelina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i normalment es presenta en masses irregulars.
D’un color vermell de coure i d’esclat metàllic, té una duresa de 5-5,5 i una densitat de 7,78 S'altera molt fàcilment en superfície i es torna de color verd clar No és un mineral gaire corrent
vanadinita
Mineralogia i petrografia
Clorovanadat de plom, Pb5Cl(VO4)3.
Mineral que forma uns cristalls molt semblants als de piromorfita, sovint informe, fibrós o arraïmat És fràgil, i té una fractura concoidal Té una duresa de 3 i una densitat de 7 És groc, ataronjat o marró, i té un esclat gairebé adamantí
safirina
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, magnesi i ferro, (Mg,Fe)2Al4O6SiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3,47 Presenta un esclat vitri i un color blau clar o verdós És semblant al corindó N'hi ha a Grenlàndia, el Transvaal i Quebec
quermes mineral
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
És de color bru rogenc i presenta una exfoliació perfecta Té una duresa d’1 a 1,5 i una densitat de 4,5 N'hi ha a Hongria, la Toscana i Algèria La seva fórmula és Sb 2 S 2 O
hiperstena
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (MgFe)SiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens És de color fosc verdós o marró i, a vegades, negre Té esclat de vidre, la seva duresa és de 6 i la seva densitat de 3,4-3,9
biometanol
Química
Tecnologia
Biocombustible líquid compost de metanol obtingut per complet mitjançant un tractament termoquímic de matèria orgànica o bé obtingut en part mitjançat aquest tractament i mesclat en una proporció variable amb gasolina.
Té un ús molt menys estès que el bioetanol, perquè presenta una menor densitat energètica i una toxicitat més gran S’utilitza d’una manera general a la Xina, i als Estats Units, el seu ús és restringit a les curses de cotxes
Cirera
Barri
Barri perifèric de Mataró, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera
, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha
MTBF
Electrònica i informàtica
Valor mitjà del temps de funcionament entre dues fallades seguides en un equip reparable.
Segons el vocabulari de termes electrònics d’ISO, és l’esperança matemàtica del temps de funcionament entre dues fallades seguides Si es coneix la funció de densitat de probabilitat f t , es pot trobar l’MTBF com la integral de la funció tf t
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina