Resultats de la cerca

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

Sovint deriva de pràctiques esportives ja existents, modificades Està molt relacionat amb l’augment del turisme en zones de muntanya a Catalunya, hom els practica sobretot al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya Entre els més practicats hi ha els anomenats barranquisme, hidrotrineu, hidrobob, l’esquí de riu, el salt de pont, l’heliesquí, a més de l’ala de pendent, el descens en bot i el tresc

Fundat l’any 1996, el primer president fou Tarsio Ros Durant la primera temporada inaugurà la Cursa BTT Ciutat de Reus de camp a través, vàlida per a l’Obert d’Espanya i la Copa Catalana L’any 1998 acollí els Campionats de Catalunya de camp a través i de descens, i organitzà la cursa de resistència Tres Hores de Reus El 2000 collaborà en l’organització dels Jocs Europeus d’Esports i Salut Desaparegué el 2005

Coneguda com ECAM i creada l’any 1978, el seu precedent fou la delegació catalana de la Escuela Nacional de Alta Montaña ENAM, fundada l’any 1953 Agrupà experts en muntanyisme i escalada, i planificà els primers cursos de formació per a esportistes Poc després, elaborà nous continguts per a la formació de tècnics d’escalada, alpinisme, esquí de muntanya i descens de barrancs Aquestes formacions són reconegudes per la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinistes

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

El 1982 fundà el Club Ciclista Montgrí, on exercí de president durant dotze anys i després de vicepresident El 1986 inicià activitats de ciclisme infantil i el 1990 incorporà la secció de bicicletes tot terreny amb la creació d’un equip de descens format per Fina Soler i Josep Permanyer, entre d’altres A partir del 1996 gestionà un equip femení i un altre de juvenils i organitzà competicions de ciclisme femení com el Memorial Fabra durant deu edicions

S’inicià l’any 1970 a la Penya Ciclista Bonavista i el 1973 guanyà el primer Campionat d’Espanya de ciclocròs en categoria juvenil En categoria sènior, aconseguí la quarta posició al Campionat d’Espanya, i es proclamà campió de Catalunya, de Barcelona i de la Challenge Banca Catalana En categoria amateur competí amb el Club Ciclista Farners i l’Esport Ciclista Barcelona També practicà BTT en la modalitat de descens Participà en campionats internacionals en categoria màster

S’inicià el 1936 a la Molina, i fou campiona de Catalunya el 1941 descens, del 1942 al 1945 i 1947 categoria absoluta, i del 1948 al 1950 També fou campiona d’Espanya els anys 1944, 1945 i 1947, en categoria absoluta, i del 1948 al 1950 Fou la primera monitora de l’Escola Espanyola d’Esquí Rebé la medalla d’or de l’esport 1983 i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991