Resultats de la cerca

S’incià als equips de promoció de la Unió Esportiva Santboiana i jugà al primer equip entre el 1988 i el 1997 Guanyà tres Lligues espanyoles 1988, 1996, 1997 i una Copa del Rei 1989 Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Catalunya-Txèquia 1995 Un cop retirat entrenà l’equip dels Enginyers i el segon equip de la Santboiana Posteriorment, formà part de la directiva del club de Sant Boi

Porter format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial Guanyà cinc Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, tres Copes d’Espanya 1993, 1998, 1999 i tres Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999 Disputà una final del Campionat d’Europa de clubs 1999 Es retirà en finalitzar la temporada 1998-99 Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del club Jugà la Lliga Catalana de pàdel amateur

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

Fundat el 1986 per un grup d’atletes aficionats, practica totes les especialitats de l’atletisme en totes les categories, i té una escola d’atletisme S’entrena a l’Estadi Municipal la Bòbila de Gavà Organitzà, entre d’altres, la Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà, el Míting Internacional d’Atletisme 1998-2007, el Trofeu Fira dels Espàrrecs, el Meetting de Veterans Ciutat de Gavà, el Cros Ciutat de Gavà o el Critèrium de Llançaments “Ciutat de Gavà”

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

S’inicià al Club Natació Sabadell amb Àngel Viñeta com a entrenador A partir del 2007, passà a la Joventut Atlètica Sabadell i s’entrenà amb Josep Molins Fou tres vegades campió de Catalunya de 1500 m a l’aire lliure 2004, 2006, 2007 i tres més en pista coberta 2003, 2004, 2006 També assolí dues vegades el títol català dels 3000 m 2005, 2008 en pista coberta Internacionalment, competí en diversos encontres amb la selecció catalana

Al principi de la dècada de 1980 formà part del Gimnàs Mitre i poc després ingressà a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona, amb la qual competí al Campionat d’Espanya de conjunts Aconseguí diversos podis al Campionat de Catalunya Al final del segle XX i principi del XXI entrenà la selecció catalana de l’especialitat La temporada 2010-11 s’incorporà com a entrenadora de la secció de gimnàstica estètica del Club Esportiu INEF de Barcelona

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola