Resultats de la cerca

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca

S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà

Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna

Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari Fou l’arquitecte municipal de Maó i de Girona Publicà Muebles de estilo inglés Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín 1948 i Muebles de estilo francés 1950, entre d’altres

Sempre a les ordres d’Octavi Rosés, assolí un títol català de salt de llargada a l’aire lliure 1983 i un en pista coberta 1985 També fou internacional amb la selecció estatal S’especialitzà en medicina esportiva i exercí de metge al Club Bàsquet Sant Josep de Girona 1990-2008 i al Girona Futbol Club 2008-10

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

Estudià amb Riccardo Stracciari a Roma, on debutà el 1945 amb La bohème Puccini El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà amb Boris Godunov, òpera en la qual s’especialitzà i es presentà al Liceu de Barcelona 1952 i a París 1953 Actuà sovint a Londres i als EUA Té una discografia nombrosa

Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926

Cinturó blanc i vermell setè dan de judo, també és àrbitre i mestre de categoria estatal Competí representant el Gimnàs Marín de Barcelona, i s’especialitzà en newaza judo a terra Fou campió de Catalunya i d’Espanya i seleccionador estatal 1988-90 Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Judo Treballà en escoles i clubs com a professor de judo

Professor principal i membre fundador del Centre Europeu de Taitxí estil txen de Barcelona Començà el 1997 cursant estudis de la forma Yang amb el mestre Toni Camps A l’inici del segle XXI s’especialitzà en l’estil txen Posteriorment, es formà a la Xina i la Chinese Wushu Association li atorgà el quart grau Duan de taitxitxuan 2007